Impossible is nothing

Diuen les escriptures bíbliques que Goliat era un soldat gegant al servei de l’exèrcit filisteu que fregava gairebé els tres metres d’alçada. En el camp de batalla desafià en veu alta el poble d’Israel perquè li presentara un combatent amb el qual poder lluitar cos a cos amb la finalitat que el perdedor, hauria de servir l’exèrcit enemic. Goliat, al desafiar els exèrcits de Déu obre un nou capítol en la història del poble d’Israel. Un pastoret humil de la tribu de Judà anomenat David i tocat per l’esperit de Déu fou l’encarregat de lluitar contra Goliat. No era David el més indicat per a poder fer front al soldat Goliat, xicotet i sense armes, només la fe en Déu i les pedres del camí. No així Goliat, que al seu imponent físic afegia una javelina, una llança i una espasa. No tardaria molt el filisteu en atacar el pastoret, però no sabia Goliat que el factor sorpresa i la intel·ligència també conten en la batalla. David, quan tenia ben a prop el soldat filisteu, llançà amb totes les seues forces una pedra sobre el front de Goliat que li féu caure a terra. Indefens el gegant, David agafà l’espasa del filisteu per a tallar-li el cap i així oferir la victòria a l’exèrcit d’Israel.

Al voltant del 216 aC, i en el context de la Segona Guerra Púnica, Roma patiria una de les derrotes més importants de la seua història durant la batalla de Cannes. Les tropes cartagineses capitanejades per Anníbal partien amb un desavantatge important, gairebé 40.000 combatents menys que la força romana, amb més de 86.000 homes, amb 16 legions romanes i unes altres aliades. Davant l’atac romà, les forces cartagineses endarreriren la seua posició formant un arc que seria una trampa mortal per a l’enemic, ja que l’atac cartaginés arribà des de tots els flancs. Així doncs, el resultat de la cruenta batalla deixà segons alguns historiadors com Polibi unes 70.000 baixes romanes per 6000 cartagineses. Esta batalla marcà tota una fita en l’estratègia militar.

Amb la mateixa estratègia anterior la Gran Companyia Catalana fundada en les primeries del s. XIV per Roger de Flor i formada per més de 6.500 almogàvers catalans i aragonesos, tenia com a finalitat enderrocar l’amenaça dels turcs otomans de l’Imperi Bizantí. El poderós exèrcit oriental semblava confiat de les seues possibilitats donades la seua força i gran superioritat envers les tropes catalanes. Ningú no imaginava el resultat de la batalla coneguda com “La Revenja Catalana” després de la mort a traïció de Roger de Flor. Com de sonada no fou la victòria catalana que encara hui en el folclore de la península balcànica es recorda en el llenguatge i dites populars. A Albània, la paraula “katala” significa “monstre” i s’utilitza per espantar els xiquets. Els grecs també conserven una maledicció que resa així: “Així t’arribe la venjança catalana”. A Bulgària, “català” o “fill català” significa “home malvat”. Són només alguns exemples d’una batalla que donà com a resultat la possessió dels ducats d’Atenes i Neopàtria per a la Corona d’Aragó.

Podríem esmentar molts casos de victòries impensables en l’apartat bèl·lic, però no caldria anar-nos-en tan lluny i podríem parlar de futbol. Són molts els casos de victòries impensables davant la gran superioritat d’un equip i un altre. Demà, per què no, es pot donar un d’eixos casos. El Martínez Valero rebrà el R. Madrid. No ho feia des del mes de juny de 1989. Aquella vesprada i amb un Elx ja en segona matemàticament, els blancs se’n portaren la victòria per 1-3. Precisament el passat dia 20, es complien 50 anys de la primera victòria del conjunt il·licità contra el R.Madrid. Lezcano i Oviedo marcarien els gols de la victòria palmerera davant el pentacampió europeu. Els Elx-R.Madrid ens han deixat algunes anècdotes al llarg dels 19 capítols disputats en terres valencianes, amb un total de 6 victòries blanquiverdes, 6 empats i 7 victòries per a l’equip de Chamartín. Els que passen ja dels cinquanta anys recordaran aquella temporada del Madrid supercampió que arribava a Altabix amb el campionat ja aconseguit i amb l’únic objectiu d’acabar la lliga imbatut. Un gol de Curro amb un Altabix entregat féu impossible el somni madridista. El Madrid es deixà a Elx la seua imbatibilitat. Els Elx-R.Madrid s’enceten en la temporada 59/60, i curiosament el partit arribà en la mateixa jornada que ho farà demà, en la 6, el que esperem que canvie siga el resultat, ja que el partit acabà amb victòria madrilenya per 1-5. Més ajustada seria la següent victòria blanca una temporada després, 3-4. Per a trobar l’última victòria local hem de viatjar al 5 de març de 1978, ja al Nou Estadi, amb victòria per 3-1, sent el 1-1 el resultat més repetit entre els dos equips al llarg dels enfrontaments a la ciutat de les palmeres.

Així doncs, que ningú no es confie. L’Elx arriba en hores baixes després de la derrota d’El Sadar, però encara en posicions de permanència i amb molt poc a perdre en el dia de demà. El rival, amb festins de gols, quatre al Getafe i sis en l’última visita europea a Turquia contra Galatasaray. Com diria l’anunci de la marca esportiva que precisament vesteix el R.Madrid…Impossible is nothing. Que comence l’espetacle. Jo posaria un 1.

Compartir esta entrada: